Reivindicar que el nacionalisme és el sistema cultural dominant generador d?ordre a la nostra societat ?moderna? (i consegüentment l?equivalent funcional de les grans religions transcendents) és, potser, la idea fonamental de ?Nacionalisme i modernitat?. Com que el nacionalisme representa el marc cultural de la modernitat, el mitjà cognitiu que dóna forma a la manera com percebem la realitat, està necessàriament relacionat amb la nostra construcció dels seus aspectes socials, polítics i culturals en el sentit més estricte. Aquest punt de vista òbviament contradiu la majoria de la bibliografia que hi ha sobre nacionalisme en les ciències socials, en què, d?acord amb el paradigma predominant, aquesta força enorme és vista com a epifenomen al qual manca un veritable impuls propi i que es deu bé a factors econòmics, bé a alguna causa de naturalesa vagament psicològica o fins i tot biològica (els anomenats factors ?primordials?). En tots dos casos, les causes al?legades i les bases del nacionalisme es consideren independents de la voluntat humana i, en conseqüència, ?objectives?, ?materials? o ?naturals?, la qual cosa les fa més importants i més reals que el seu producte reconegudament simbòlic. L?assaig de la professora Liah Greenfeld, molt suggeridor, indaga aquesta problemàtica tot relacionant el nacionalisme amb qüestions tan fonamentals de la nostra societat com ara la democràcia, la competitivitat econòmica, la religió moderna i el valor de la nació.