Ja no sé com explicar-ho a la gent, no sóc la famosa Morgana, la fada de Merlí, sinó Morgana la dels ulls verds. Acabe d?encetar el tercer trimestre de l?últim curs de Primària, un moment molt important de la meua vida, i ja és hora de començar a decidir què vull ser de major. El pare vol que siga arquitecta o advocada o metgessa, i la iaia diu que seré ministra, perquè sóc molt espavilada, com diuen totes les iaies, però a mi m?agradaria més ser periodista esportiva, per a poder entrar debades en tots els partits de bàsquet. Berenguer insisteix a escriure?m una poesia. No sé què passa, però quan ens trobem, als dos ens entra la desesperació amorosa i no sabem què dir-nos. Arribarà a algun lloc aquesta relació?