Millor que no m'ho expliquis són contes sobre la parella, la felicitat, les relacions familiars, l'alegria, la malaltia. I sobre el valor de la comunicació oral, sempre falsa, sempre incompleta. «Et queixes quan no et parlo, quan vull parlar no em deixes i quan em deixes parlar no m'escoltes», diu ella.á«Tu, en canvi, m'escoltes però no em contestes», respon ell. Els personatges que habiten aquests contes necessiten explicar-se. Algú els escolta o, més ben dit, fa veure que els escolta. N'hi ha que no escolten per vocació, altres ho fan per afició, per vici o, fins i tot, per deformació professional.