Què significa llegir la filosofia grega en "clau no-platònica"? Pot aconseguir-se això realment? Què ens explica el pensament grec quan es mira des del materialisme, des de l’atomisme o des de la sofística? És important respondre aquestes preguntes perquè ara mateix estem vivint un període de profunda revisió en la historiografia de la filosofia en general i del pensament grec en particular.