La literatura i el pensament de l’Antiguitat constitueixen una rica tradició que ha estat represa al llarg dels temps. Aquest llegat, a l’estudi del qual dedica la seva atenció preferent l’Aula Carles Riba, té un pes fonamental en bona part de la cultura catalana del segle XX, amb una presència que no sols és vigent en les formulacions estètiques i ideològiques d’alguns moviments, sinó que també perviu renovada en poètiques d’autor.

En el cas concret de l’obra de Mercè Rodoreda, la recepció dels clàssics sovint és directa, deliberada i subtilment incardinada en l’«alquímia» de la seva escriptura: fonts i tradició clàssiques ressonen en tots els gèneres que va conrear l’autora i es manifesten de manera concreta en episodis, motius, imatges, personatges. Així, els treballs aplegats en aquest volum contribueixen a fer visible la recepció dels clàssics en un clàssic del segle XX, i representen una aproximació a la poètica de Rodoreda des d’una perspectiva d’estudi no prou atesa fins avui.