«Em vaig morir d?una pulmonia. Si digués que la causa de la meva mort no va ser tant la pulmonia com una idea grandiosa i útil que vaig tenir, probablement el lector no em creuria; però tot i així és veritat. Ara us exposo el cas sumàriament. Judiqueu-ho vosaltres mateixos.» Aquestes són les memòries pòstumes d?un difunt autor?que no d?un autor difunt?per a qui la sepultura ha estat, segons ens diu el mateix Brás Cubas, un segon bressol. Els amors i desamors novel·lescos, irònics i alhora espurnejants d?ingenuïtat, una carrera política fallida i la vida mig plaent d?una burgesia brasilera il·lustrada teixeixen la distesa mortalla?entreteniment mordaç?d?aquest personatge singular i imaginari.