El Doctor Josep Frigola Taberner (1915-2009) va néixer en el si d'una família de pagesos de Borrassà però no va seguir l'ofici dels pares. Estudiant de medicina, la Guerra Civil el va sorprendre l'últim any de carrera i va ser destinat al Front d'Osca, on va exercir de metge, primer en una columna del POUM i després a la reraguarda en un destacament de la CNT. Després d'avisar alguns amics que corrien perill de ser assassinats per membres incontrolats de la FAI i de veure la persecució dels antics afiliats al POUM, va marxar cap a França. Allà, va decidir entrar a la zona franquista per seguir fent de metge i va ser destinat, en un equip quirúrgic mòbil de campanya, al front nord d'Astúries, País Basc, Aragó, Front del Segre i Front de l'Ebre. Possiblement va ser un dels pocs metges que, durant la guerra civil, va intentar salvar vides en els dos bàndols fratricidament enfrontats. Es va llicenciar en medicina i cirurgia l'any 1941 a la Universitat de Salamanca. Sempre va exercir de metge rural en més de trenta pobles, que anaven des de Borrassà, Bàscara, i Orfes, fins als veïnats i masos més allunyats del terraprim de Vilademuls i Fellines, durant la postguerra, el franquisme, la transició i el començament de l'actual democràcia. El jurament hipocràtic i el seu tarannà humil varen constituir els pilars bàsics, ètics i morals, en què es va fonamentar el seu codi de conducta, que va estar sempre per sobre d'ideologies polítiques. Aquest llibre vol donar testimoni de la seva vida, a través de les anècdotes i records de tots aquells que tenen memòria d'ell i de diversos documents de l'època que són testimoni de la seva vida.