MONSO FORNELL, IMMAImma Monsó (1959), va publicar la primera novel·la el 1996, No se sap mai, que va obtenir un gran èxit de públic i de crítica. La versió castellana, Nunca se sabe, va ser guardonada amb el premi Tigre Juan 1997. Com unes vacances, va obtenir el 1998 el premi Prudenci Bertrana i també el Premi Cavall Verd, en haver estat escollida per l?Associació d?Escriptors en Llengua Catalana com la millor novel·la del 1998. Ha publicat els reculls de contes Millor que no m?ho expliquis (Premi Ciutat de Barcelona 2003) i Marxem, papà, aquí no ens hi volen (2004). El 2006 va publicar Un home de paraula, obra que va merèixer els premis Salambó, Terenci Moix i Maria Àngels Anglada a la millor novel·la en català de l?any. Després d?Una tempesta, publicada el 2009, amb La dona veloç va guanyar el premi Ramon Llull de 2011.La fascinant activitat d'observar i ser observat és el fil conductor d'aquestes cinc narracions. A personatges obsedits o rosegats per l'enveja es contraposen d'altres amorals i despreocupats que són com un bàlsam que alleugereix la pesantor i la duresa de la vida: A "Exactitud", la Clàudia està capficada amb la percepció de la pròpia identitat i la manera de delimitar-la. A "La finestra", la Lisa i l'Adrissa s'observen sense saber-ho, ignorants que allò que veu l'una és l'altra cara d'allò que veu l'altra. A "Marxem, papà. Aquí no ens hi volen", en Bolo Biosca vol ser observat amb enveja i provocar aquest pecat capital és la seva màxima prioritat a la vida. A "Viciós", un hipocondríac recalcitrant viu obsedit per qualsevol signe que alteri la seva integritat física. A "Tímid", un nen incapaç de pronunciar "bon dia" veu com se li escapa la darrera oportunitat de saludar i intueix que aquesta anècdota configurarà un destí que el condemnarà per sempre a decidir-se quan ja ha perdut l'oportunitat. Personatges, en definitiva, que inspiren en el lector la imperiosa necessitat de vigilar-los de molt a prop.