De "Verd aigua" se n’ha dit: «Una autèntica novel•la de frontera, de gratitud […], amb una nostàlgia positiva. […] L’autora rescata aquests cristalls de la memòria que són perles.» Xavier Antich «Un llibre extraordinari, meravellós. […] Una joia en què l’autora repesca les anècdotes de la infantesa i les converteix en un lloc on viure.» Eduard Márquez «Les pàgines de Verd aigua són d’una senzillesa deliciosa […]. Una petita joia que es llegeix d’una glopada.» Marta Orriols «Una prosa refinada i serena, d’estil exacte i depurat que per moments fa pensar en la poesia clàssica llatina.» Henar Morera«En aquests relats, encís i desencís, festa sensual de la vida i misteri esbalaït del seu buidament coexisteixen i s’entrellacen de continu. […] En aquest llibret hi ha molta aigua, molt de mar. Paisatge també de llunyania i solitud, de melancolia o de tragèdia, però sobretot de plenitud i d’abandó, d’existència compartida i viscuda a fons, com un estiu gloriós i inesgotable. Em sembla que el seu paisatge marí ―amb aquelles platges blanques, aquelles ribes suaus i abruptes, aquella estesa sens fi― també és una transposició del mar de les costes i les illes adriàtiques ―Trieste, però especialment Salvore, Rovigno, Cherso, Lussino―, que són un paisatge fundador, real i simbòlic, de la seva història, meva i dels nostres fills.» Del postfaci de Claudio Magris. Marisa Madieri (Fiume 1938-Trieste 1996) va abandonar de petita la seva ciutat natal ―l’actual Rijeka, a Croàcia―. La seva família es va instal•lar a Trieste, on l’autora va viure des d’aleshores. És autora de "Verd aigua" (editorial minúscula, 2010) i "La radura". De Verd aigua se n’ha dit: «Una autèntica novel•la de frontera, de gratitud […], amb una nostàlgia positiva. […] L’autora rescata aquests cristalls de la memòria que són perles.» Xavier Antich «Un llibre extraordinari, meravellós. […] Una joia en què l’autora repesca les anècdotes de la infantesa i les converteix en un lloc on viure.» Eduard Márquez «Les pàgines de Verd aigua són d’una senzillesa deliciosa […]. Una petita joia que es llegeix d’una glopada.» Marta Orriols «Una prosa refinada i serena, d’estil exacte i depurat que per moments fa pensar en la poesia clàssica llatina.» Henar MoreraBiografía del autorMarisa Madieri (Fiume 1938-Trieste 1996) va abandonar de petita la seva ciutat natal ―l’actual Rijeka, a Croàcia―. La seva família es va instal•lar a Trieste, on l’autora va viure des d’aleshores. És autora de "Verd aigua" (editorial minúscula, 2010) i "La radura".