Aliern i Pons, FrancescaNascuda a Xerta (Baix Ebre), és una novel·lista compromesa amb la societat que l'envolta i amb el seu entorn. La seua prolífica obra compta amb un gran nombre de lectors i lectores fidels: Xerta. Recull popular (1995), Records i memòries al voltant d'uns murs (1996), Un otoño, toda una vida (1997), No llores, Laura (1999), El batec de l'aigua (2000), La canela (2001), Misererenobis (2002), La menestrala (2003), La historia innecesaria (2004), El pont de la solitud (2005), Sabó moll(2006), Camins (2007), Cor de llop (2008) i Aigües fondes (2009). Col·labora en la premsa comarcal i participa en obres col·lectives, com ara els reculls de narracions El brogit de l'Ebre (2003), Otras voces (2003, traduït al francès), L'altre Nadal (2006), El riu que parla (2008), Ebre Blook (2009) i Galeria ebrenca (2009).