A principis dels anys noranta, Manel Guitart va compartir una jornada a Londres, on treballava de periodista, amb l'escriptor Terenci Moix. Amb la desaparició d'en Terenci, aquell dia llunyàáple d'anècdotes i confidències vaáressonar amb nous sentits en la seva memòria i el va portar a escriure L'última carícia, Terenci,áuna reflexió sobre la decadència i la necessitat de les ficcions.áEl llibre recull també una galeria de personatges en conflicte amb una realitat que els és estranya i hostil, com la dolça Teresineta, una mare sense fills, o en Pau, el poeta rebel i esquizofrènic, fill de l'alta burgesia catalana.

Novel·la d'aprenentatge i psicològica, llibre de memòries i d'autoficció, L'última carícia, Terenci parlaáde les lliçons mai no apreses, dels límits prims entre el seny, de les cadenes humanes, de les fugides i de les fronteres que no esápoden traspassar.

"Una veu nova i molt valuosa al nostre panorama literari. Fa molt de temps que un text en català no em produïa aquesta sensació de qualitat inapel.lable"Lluís Maria Todó