Narrada en primera persona, Los ecos del banquete no escrito es una ficción que representa el sueño de una noche, y esta configurada como un banquete paralelo celebrado por un grupo de mujeres en los huecos que encontraban mientras trabajaban en los preparativos del Banquete platónico. Un homenaje a las grandes ausentes; una metáfora sobre las mujeres que, a lo largo de los siglos, no pudieron decir porque no tuvieron voz. Así, al final, sólo cabe una pregunta: ¿Cómo hubiera sido con ellas?Narrada en primera persona, Los ecos del banquete no escrito és una ficció que representa el somni d'una nit, i està configurada com un banquet paral·lel celebrat per un grup de dones en els buits que trobaven mentre treballaven en els preparatius del Banquet platònic. Un homenatge a les grans absents; una metàfora sobre les dones que, al llarg dels segles, no pogueren dir perquè no tingueren veu. Així, al final, només hi cap una pregunta: Com hauria sigut amb elles?