A Lletres de pau i de batalla, la poeta proclama amb fermesa (i amb bellesa, dues qualitats sens màcula d’aquesta poesia sense concessions) que lliurarà una lluita a ultrança contra l’obscur, el dol, el mal del món, servint-se tan sols (i ho és tot!) de la llum de la paraula.Tanmateix, en faríem una lectura limitada si creguéssim que estem davant, merament, d’una «poesia de combat». Ja en el tercer poema, l’autora deixa astorat el lector amb una peça de calat força insondable: reflexió moral de gran abast sobre un problema fonamental: fins a quin punt l’impuls amorós que mou la persona, de generositat, de lliurament incondicional, d’entrega absoluta, pot vèncer el mal del món?La veu poètica va a la recerca de la resposta a aquesta pregunta essencial, s’hi debatrà en un cos a cos intens i total.

(Fragment del pròleg de Víctor Obiols)