Aquest llibre mostra el resultat de l'estudi del lèxic de les vint-i-tres obres dramàtiques que conformen el corpus teatral total de Joan Puig i Ferreter (1882-1956). A més a més de l'interès que suscita l'anàlisi de la figura del singular i rellevant escriptor, s'explora una època cabdal en la història de la llengua catalana: és el període en el qual es va forjar el model d'estàndard literari contemporani, un model que no tots els autors sentien que tenien a l'abast. A partir d'un buidatge sistemàtic de la seva obra dramàtica, en aquest estudi s'escateix com i quan Puig i Ferreter s'acomoda a aquest estàndard literari.