En ple confinament, i fugint de l’ofec del centre de la ciutat de Londres, la Chloe es va instal·lar en un antic graner reformat als camps on havia passat la infantesa. Un dia, mentre passejava, es va trobar una cria de llebre desemparada al mig d’un camí. En veure-la, va decidir endur-se-la a casa per cuidar-la, amb la ferma determinació de tornar-la al seu hàbitat, tot i que sabia que seria difícil salvar-li la vida perquè les llebres no toleren bé la captivitat. Però, contra tot pronòstic, la cria no només va sobreviure sinó que amb el pas dels dies va anar convertint aquella casa en el seu niu, i la seva propietària, en la seva família.Llebretó explica la història d’una amistat insòlita i intensa entre una bèstia i una persona que es veu abocada a acceptar els ritmes de la vida salvatge, i per tant tots els seus perills, si vol mantenir l’equilibri que les uneix.T he Times — «Llebretó és una història d’esperança, explicada a través del vincle insòlit i perdurable entre un ésser humà i un animal salvatge. Una carta d’amor al món na tural.» Tracy Chevalier — «Els millors llibres et fan replantejar la manera com et relaciones amb el món. Aquest n’és un. D’una plàcida profunditat i molt ben escrit, s’ha guanyat un racó al meu cor.» T he Boston Globe — «Dalton descobreix, i crea, un altre tipus d’univers literari en què l’escriptora observa l’animal (i s’observa a ella mateixa) i l’amor plàcid però profund que creix entre ells.» Sigrid Nunez — «En una època convulsa, potser el millor regal que Dalton rep de la llebre és la sensació de pau que li transmet. La lectura d’aquest llibre ha tingut un efecte molt similar en mi.» T he Wall Street Journal — «Una de les grans meravelles del llibre, exquisidament il·lustrat per Denise Nestor, és la manera com Dalton descriu l’aparença, els moviments i el comportament del llebretó mentre creix [ ]. L’autora ens ha regalat un retrat tant efímer com real.» Elif Shafak — «Una meditació fascinant sobre la natura, l’amistat, la renovació i l’amor. Ens ajuda a parar atenció al món que ens envolta i, si ho fem, a redescobrir-nos a nosaltres mateixos.»npr — «A mig camí d’un diari, d’una història natural i d’una guia de camp, aquest llibre és també el viatge èpic d’un heroi: un d’aquells en què surts un dia qualsevol i topes amb alguna cosa que et canvia per sempre.» Rebecca Solnit — «Una meravella.» Matt Haig — «Un llibre bellíssim que ens fa reflexionar profundament sobre com sovint ens desconnectem del món natural que ens envolta. Chloe Dalton és una guia tendra, curiosa, sàvia i estimulant, que ens reconnecta amb la naturalesa que com a humans, temps enrere, coneixíem tan bé. El recomanaré a tothom.» Elle — «[Dalton] ens ofereix un regal refrescant: una mostra de fragilitat, elegància i confiança en un món embriagat de corrupció i presses. Si necessiteu respirar fondo urgentment, aquest és el primer llibre que us recomano.»