L'elaboració casolana de licors era un costum ben arrelat, encara que a poc a poc s'ha anat perdent. Les receptes es transmetien d'una generació a l'altra gairebé com si de secrets de família es tractés. En aquest llibre s'han recuperat fórmules de licors d'herbes aromàtiques, com la ratafia; licors de fruites amb cireres de pastor o magranes; licors de flors, com la d'ametller o la flor de magnòlia, freqüent al Priorat, o licors amb llet com el de cabra de Tivissa. També s'han recollit les formes d'elaboració de vins generosos, licorosos i aromatitzats, a més de remeis populars per alleugerir o curar afeccions. Per acabar hi són presents receptes de pastes i cócs, molt populars a la Ribera d'Ebre, en les quals s'empra l'aiguardent com a aromatitzant. Tampoc hi manca una pinzellada sobre la història dels destil·lats. Malgrat que fou durant el segle XVIII quan les terres del sud de Catalunya jugaren un paper internacional gràcies al comerç de l'aiguardent, els millors moments del sector es viuran a finals del segle XIX, quan es consolida una indústria potent d'alcohols, els licors es posen de moda com a beguda i sorgeixen fàbriques amb produccions locals pròpies de força prestigi. Licors i destil·lats són expressions d'un passat, d'un patrimoni enològic i etnològic que cal conèixer i que avui torna a agafar empenta.