A hores d'ara, Muller coneixia força be el laberint. S'havia avesat a les seves trampes i els seus miratges, als seus perills, als seus paranys mortals. Hi havia viscut durant nou anys, i tot aquest temps havia estat suficient per a adaptar-se al seu emplaçament, per be que no a la situacio que l'havia conduït a refugiar-s'hi. Encara s'hi movia amb precaucio. En tres o quatre ocasions havia comprovat que el seu coneixement del laberint, tot i que adequat i funcional, no era del tot complet. Si mes no una vegada havia arribat al limit de la destruccio, però s'havia fet enrere per algun improbable cop de sort just abans que un inesperat brollador de flames expelúlis un doll d'energia pura i ardent de banda a banda del seu cami. Muller havia inscrit aquest brollador, i una cinquantena mes, en un plànol, però quan recorria la ciutat del laberint sabia que no tenia cap garantia que no en trobaria algun d'inexplorat.