L any 1872, tretze anys després de la publicació de L origen de les espècies i al cap d un any de l aparició de L origen de l home, Charles Darwin publicava L expressió de les emocions en l home i en els animals, que, juntament amb els dos llibres esmentats, completa una trilogia coherent i harmònica. La intenció de Darwin era descriure les principals accions expressives en l home i en altres animals, i explicar-ne l origen i el desenvolupament. Els resultats obtinguts li van permetre identificar diverses expressions facials universals, la qual cosa apuntava a un origen comú i donava suport a la teoria de l evolució per selecció natural, que és allò que en darrer terme volia. A més, les seves observacions qüestionaven frontalment les teories racistes de l època, que pretenien que els europeus procedien d un ancestre més avançat que l ancestre dels negres. Darwin, amb una clarividència notable, proposa que l origen de l home s hauria de buscar a l Àfrica, i proclama sense embuts «the unity of mankind». Com han reconegut Niko Tinbergen i Konrad Lorenz, L expressió de les emocions pot considerar-se una obra precursora de les modernes disciplines de l etologia i la psicologia. Quant a la seva influència en els estudis d expressió facial i en la recerca d expressions universals, la literatura que la reconeix és aclaparadora, especialment els treballs de Paul Ekman, que segueixen clarament els passos de Darwin fins avui dia.