Parlar d'èxit o de fracàs escolar demana afrontar l'interrogant sobre quin model de societat -o de ciutat- volem d'aquí quinze o vint anys. El fracàs escolar no és una quesito sectorial, no competéis només als professionals de l'educació. Tenim un model educatiu segmentat en tres terços: -Un terç dels alumnes que estan en condicions d'avançar amb èxit i arribar als estudis superior. És el terç d'excel.lència. -Un terç intermedi de l'alumnat amb unes possibilitats d'accés als estudis superiors que van lligades a condicions més complexes: el model de política educativa, l'organització del seu centre escolar, l'oferta d'activitats complementàries al barri un viu.-En l'altre extrem trobem el terç dels joves que no obtenen el graduat de secundària: els futurs ciutadans i ciutadanes amb baixa qualificació i, per tant, destinats a realitzar feines mal pagades, precàries. El debat no està tant en si els alumnes han d'anar junt fins als setze anys o si s'han d'establir diferents itineraris en funció de les seves capacitats i interesaos, sinó en com podem trencar el model dels tres terços. Aquest llibre vol afrontar aquest debat i plantejar propostes. L'èxit escolar per a tothom és un repte ètic i padagògic, però també un comprimís de sostenibilitat social i productiva.