Aquesta monografia està dedicada a l'estudi del Gazophylacium Catalano-Latinum, de Joan Lacavalleria i Dulac, un tresor lexicogràfic català-llatí publicat l'any 1696 a Barcelona que constitueix l'aplec de lèxic català més extens i exhaustiu de la dissetena centúria. L'estudi reconstrueix el context històric i cultural en què es va elaborar el diccionari, n'analitza les fonts i l'estructura lexicogràfica, en caracteritza el lèxic i n'examina la recepció, amb l'objectiu de contribuir a la revaloració de la lexicografia catalana d'època moderna.