Una novel·la poètica i filosòfica. Una meditació molt colpidora sobre la humanitat.

“William Shakespeare s’ha mort avui. Tenia cent vint-i-quatre anys. No se sabrà mai per què havia sobreviscut fins ara. No hi haurà res que ho pugui explicar: ni el seu cos, afeblit pels anys; ni el seu esperit, encara lúcid tot i que ja resignat des de feia temps.”

Som al juny del 2086. Ja ha arribat la fi del món. Només queden dos éssers humans en tota la superfície del planeta: un vell, William Shakespeare, i un jove que explica el final de la història. Aquests últims supervivents contemplen les ruïnes de la humanitat. Les guerres s’han acabat. La set i la fam han desaparegut. Els monstres que l’home havia creat han anat abandonant el món. Calia una destrucció tan gran per poder-se tornar a emocionar davant la simple bellesa d’una rosa? Ha de morir l’home per mesurar la grandesa del que ha estat? Aquestes preguntes són les que es fa el narrador.

Biografía del autor Santiago H. Amigorena, escriptor, cineasta i guionista, ha construït al llarg dels darrers vint-i-cincanys un projecte literari molt personal que ell anomena L’últim llibre. És autor de vuit novel·les, totesescrites en francès. Nascut a Buenos Aires, viu a París. El gueto interior va ser finalista del premi Goncourt, el Renaudot, el Décembre i el Médicis, i va obtenir el premi dels llibreters de Nancy-Le Point.