Les mares que ens han parit és una reflexió sobre la fecundació humana i la seva evolució des de la prehistòria fins avui ?coneixements, creences i rituals?, però també sobre el valor social de la dona en cada època. Aquest viatge en el temps ressegueix la importància que totes les cultures han donat a la fecunditat, com ha estat sempre venerada i controlada alhora. El llibre ens fa saber com ?segons el coneixement mèdic del moment? cada època històrica ha explicat la fecundació, la funció de l'aparell reproductiu i també els mitjans anticonceptius emprats. L'obra també posa de relleu la tasca de dones que han estat ignorades per molts relats històrics oficials, escrits bàsicament des de la mirada masculina. La manera de percebre i representar la vida ha anat canviant, però la decisió de voler ?o no? ser mare, de tenir ?o no? fills, hauria de ser individual o de parella. En canvi, sempre ha estat condicionada per factors polítics, culturals, mèdics, religiosos i/o demogràfics, els quals sovint han provocat una pèrdua sensible de les llibertats bàsiques.Maria Rosa Ribas Poch (la Bisbal d'Empordà, 1950) ha treballat durant més de trenta anys d'infermera al Centre d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Mataró, on es realitzen activitats existencials i preventives relacionades amb el control i seguiment de l'embaràs. Interessada per la història de l'anticoncepció, ha anat dirigint l'interès cap a la història de la fecundació humana i la seva relació amb la forma d'entendre la vida i, especialment, de valorar la dona. Ha participat en diversos congressos, com ara el dedicat a La Historia de la Enfermería i els de la Sociedad Española de Contracepción. Ha publicat diversos articles sobre aquesta matèria i és coautora, amb Maria Rosa Serra, del llibre S'ha acabat, amor meu, publicat l'any 2000.