Neus Sallés i Tenas i Josep Maria López i Madrid, sota el títol Les fosses de la memòria, plantegen un assaig serenament raonat i molt documentat sobre la importància que, actualment, té la memòria històrica, des de la convicció de que -com diu el professor Joan Santacana, autor del pròleg- sense memòria no hi ha història, sobretot quan la història s'ha escrit amb el filtre social dels vencedors, que distorsiona, amaga les fonts documentals, fa desaparèixer els testimonis, eliminant tot allò que no convé, manipulant interessadament la memòria, fent desaparèixer les víctimes en l'anonimat de les fosses comunes. Ha passat al llarg de la història sempre que han succeït conflictes apocalíptics com guerres, genocidis... En el nostre temps, hi ha un fenòmen nou quan ja no es pretén únicament distorisionar la memòria històrica, sinó el que es vol és que no quedi ni rastre de l'enemic. Que no quedi ni la memòria! Aquest llibre, que ha obtingut el suport del Memorial Democràtic del Departament d'Interior de la Generalitat, és un esforç per lluitar contra tot això, un anàlisi acurat per ajudar a entendre les conductes i les actituds de la gent que cerca els seus familiars desapareguts com a camí de superació d'un trauma, potser en el desig de que "mai torni a passar", manifestat per Simone Weil en la celebració del 60è aniversari de l'Alliberament d'Auschwitz, vist des de les víctimes materials. "És tan dur pensar en la possibilitat de no tornar a veure mai més als teus", com es queixa Manuel Carrasco i Formiguera, a la darrera carta que va escriure des de la presó que el llibre recull a tall de pròleg, fins ara inèdita.