Pellicer Ollés, VicentVicent Pellicer Ollés (Valdealgorfa, el Baix Aragó, 1956), professor de català per a adults, viu a Jesús (el Baix Ebre) des dels 9 anys. És un escriptor que es declara addicte a la natura: a les serralades, als boscos i a les fonts; a les salvatgines, a la pluja i al somriure dels esquirols. Esta gran passió queda ben palesa en els seus llibres, i en la seua veu quan recita versos. El 1988 guanyà el primer accèssit del Premi Enric Bayerri de contes (Jesús), publicat el 1991 a Obra literària, Jesús- Catalònia (1984-1989). Els anys 1995 i 1996 fou el guanyador de sengles edicions anuals del Premi Ramon Salvadó i Montoriol (Barcelona) de contes de natura. És autor de poemes editats en tres reculls d'Els Trobadors de l'Ebre (anys 1996, 1997 i 1998), del conte Morret pelut de rabosa (1997), de Les fonts del Port (1999), de Contalles del Port (2000), d'A peu pel massís del Port (2000), d'Endevineu els ocells (2002), de Caminades pel massís del Port (2002), de Paisatges de l'Ebre: el Delta i el Port (2004) i, en col·laboració amb Pere González, del CD interactiu Les fonts del Port: 50 recor-reguts d'aigua (2000).Menuts riuets solcaven les profundes valls, amb llenques de gel glacen la roca esquerpa, camí i salt dels salvatges. Horitzó serrat. Solitud, misteri, en fonts inconegudes - pel pas del temps, per la mort d'algú? - amb les randes verdes de falgueres, de les bardisses subtils, elegants, i bastides per la incertesa de la brisa, suspeses en el dringar tranparent del rajolí. Molsa pentinada de l'aigua del sequiol, del canalet del bassi. Aigua de dol; corre per les pedres redones de camins. Es perd, s'escola per esquerdes. Dins. O bé, salt impensable, sorollós, infinit; o bé la quietud, d'ingravidesa i de ruix. Contrast, turgència, iris. Sol. maèria, aigua, vida; roca, font, matissa, o boix; torrent, avenc, cocó, mas, teix, tossal, o brida. De la ferida, aigua; d'un ullal, foscor; de la terra, el bufador, el delme, el tall: la vida.