«Des de sempre he estimat el desert», ens explica Anna Tortajada a les primeres pàgines del seu llibre. De nena, aquesta passió tenia el toc romàntic de l’aventura. Ara, després d’haver viscut de prop la tragèdia de l’Afganistan, la seva experiència al desert del Sàhara ha esdevingut un document insòlit, que explica de prop la vida del poble sahrauí i ens parla de la seva manera peculiar d’enfrontarse a la precarietat, denunciant l’actitud distreta de molts països envers un conflicte que porta anys en espera d’una resolució.Amb una petita motxilla i una llibreta damunt l’esquena, l’Anna va viatjar a començaments de 2002 als campaments de Tinduf, i durant un temps es va instal·lar a les haimes de roba sargida que componen el paisatge del desert per compartir el dia a dia de les dones sahrauís, per escoltar les seves xerrades, sentir els contes que parlen d’un temps passat que va ser gloriós, i conèixer a fons la realitat d’un poble disposat a tot per defensar el que és seu.