Aquest llibre aborda el paisatge de l'Eixample de Barcelona, potser el desafiament urbanístic més important que una ciutat hagi escomès mai, des de dues perspectives complementàries. La primera examina la gènesi i els aspectes menys ostensibles que determinen la seva unitat i cohesió: els processos i dispositius que donen forma a la nova ciutat, la persistència de la cridada "construcció tradicional catalana", el protagonisme dels mestres d'obres, la definició i característiques de l'immoble de renda, així com l'evolució dels seus interiors. La segona perspectiva és una aproximació intencionada, una mirada fonamentalment fotogràfica i personal que ens oferix aspectes visibles que solen passar desapercebuts. Una exploració visual atenta als detalls, als valors plàstics i als continguts simbòlics, que participa d'un imaginari fortament significatiu.