Un novel.?lista que s'?agafa un dia de lleure, un infermer que mira amb fredor o innocència fins a on arriba l?'art de la maldat, un funcionari que accepta les moralitats sàvies i amargues del seu cor, un fill emmarat que descobreix que fugir del temps no significa trobar una segona pàtria, un filòleg i un pintor insegurs en la seva amistat, un fotògraf condicionat per l'?opinió de la gent i pel terror anímic que li provoca una dona, i un escriptor que s'?espanta quan observa la conducta insubornable, tossuda i intransigent d?'un vidu, són els protagonistes dels set relats que componen aquest llibre. A pesar de moure'?s entre la soledat i el desconcert que els suscita una emoció tan violenta i inclassificable com és el misteri d?'estar vius, tots estan convençuts de creure, amb un optimisme irracional, que les vicissituds que els concedeix l?'atzar sempre juguen, casualment, a favor seu.Ponç Puigdevall (1963) s?'ha dedicat durant molts anys a la crítica literària als diaris El Punt i El País, i també ha col.?laborat a La Vanguardia i a Time Out. L?any 1991 va guanyar el Premi Andròmina amb Un silenci sec, i el 1998 va publicar Era un secret. El 2010, en aquesta mateixa col.lecció (L?Ull de Vidre 36), va publicar la novel?la Un dia tranquil, guanyadora del Premi Ciutat de Barcelona del mateix any, i molt ben acollida pels lectors i per la crítica, que va dir: «És la radiografia sistemàtica i descarnada, punyent i quallada, madura i fosca, sinistra i brillant de l'?autodestrucció d'?un home atrapat en ?l'?edat de la il.?lusió?? A les lletres catalanes és una absoluta i potent extravagància, una bomba de rellotgeria, una poderosa novel.?la» (Jordi Gracia, El País ? Quadern); «Una novel.?la enormement ambiciosa» (Xavier Pla, Avui); «Res en aquest llibre és postís» (Julià Guillamón, La Vanguardia); «Puigdevall cedeix el protagonisme a una escriptura desvetllada, de dicció precisa i fraseig inapel.?lable, que llisca i flueix en la complexitat... per lliurar paràgrafs de plaer al lector» (Manel Ollé, L?Avenç).