«Sento vertigen, fàstic, impotència, ràbia i frustració. Per un moment, se me’n va el cap i desitjo a la Loveth totes les malalties venèries existents perquè, almenys, pugui contagiar els fills de puta capaços d’anar-se’n al llit amb una nena de setze anys per trenta euros a la Casa de Campo i gaudir així d’una subtil forma de venjança. Aquella va ser la meva primera tempesta mental. A partir d’aquella nit, i a mesura que m’endinsava en les màfies de la prostitució, tota la meva personalitat i el meu esperit van ser estomacats una vegada i una altra, fins a pervertir-se i convertir-me en un individu ressentit i furiós. Estúpid de mi, en aquell moment no podia ni imaginar que, menys d’un any després, jo mateix seria capaç de negociar la compra de nenes indígenes de tretze anys per subhastar-ne la virginitat als meus suposats prostíbuls espanyols.»