Encara no s'havien suprimit les cartilles de racionament, en un país marcat per la misèria i la falta d'hortizons, quan Tennessee Williams fa una tímida aparició en els escenaris catalans amb "El zoo de cristal". El seguirà "Un tranvía llamado deseo" i moltes altres grans peces del dramaturg nord-americà, en un idil·li entre Catalunya i l'autor que es perllongarà fins a principis dels anys seixanta. Des d'aquells primers muntatges, gairebé heroics, fets pel Teatre de Cámara de Barcelona, a altres de posteriors i de major envergadura, Jordi Vilaró teixeix un relat que és molt més que una relació de muntatges i produccions, i s'erigeix en una crònica cultural d'una època tan funesta com sorprenent, tan poc coneguda com interessant de descobrir.Aquest estudi permet retrobar-nos amb nosaltres mateixos i la nostra història a través de la figura de Tennessee Williams, un dels noms fonamentals de la dramatúrgia nord-americana contemporània i, ara també, de la catalana.