La poesia és en ella una llengua que es tornarà a imposar com a únic mitjà possible de dir alguna cosa, en algun altre moment de l?esdevenidor. Ara cal entregar-se al present fluid, a l?acció revolucionària de la lectura. L?aigua entre les coses s?articula des d?una paradoxa en el retenir d?una fluïdesa vital que s?escola. Hi trobem, així, un cant a la vida quan aquesta ha estat ferida per la pèrdua i la seva violència. Clara Ballart hi traça el vertigen de la fluïdesa vertical, sabent-se horitzontal o, més aviat, amb el do de la obliqu?itat de qui s?arrisca a la caiguda. Del pròleg de Meri Torras FrancèsClara Ballart Lladós va néixer a Barcelona un dia de novembre del noranta-cinc. Els altres fets de la seva vida són més difícils de datar, però l?han portada a estudiar els moviments d?alliberament colonial en el primer college només per a noies de la Universitat de Cambridge, a tenir una costella trencada de resultes d?un referèndum i a aprendre a pasturar cabrum. Persegueix, encara en l?actualitat, una posició política que no només sigui anàrquica i aprofita la docència a la Universitat Autònoma per seguir descobrint les cadenes que ens constrenyen i insistir que cada dia cal ser més lliures que l?anterior. Aprenent perenne per convicció.37è Premi de Poesia Miquel Martí i Pol, 2021