Una crítica fonamental al règim de propietat actual, que demana un canvi social i polític radical.En aquest llibre, Daniel Loick ofereix una crítica filosòfica polièdrica del concepte de propietat. Argumenta que la propietat no ha de ser el marc dominant en què els éssers humans regulen l'ús de les coses, que la propietat no és el mateix que l'ús. Els drets de propietat, al seu parer, no són condicions de llibertat o de justícia, sinó maneres deficients, disfuncionals i lesives d'interactuar amb les altres persones i el medi natural. Dissecciona no només les justificacions clàssiques de la propietat (des de la justificació de John Locke de la propietat com a dret natural basat en la llibertat individual fins a la justificació de Hegel de la propietat com a forma de reconeixement mutu), sinó també les crítiques clàssiques de la propietat, des de Proudhon i Marx fins a Adorno i Agamben.