El present diplomatari té tres protagonistes: l'aljama d'Uixó, l'infant Martí, secundogènit del rei Pere el Cerimoniós, i la comtessa de Luna, Maria, la seua esposa. Compila 297 documents, datats entre 1372 i 1396, conservats actualment en la sèrie de registres de la lloctinència del rei Joan I de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Aquest corpus documental ofereix una visió sobre la vida dels sarraïns més multiforme i complexa del que es podria esperar per a una comunitat agrària, aïllada i discriminada a la baixa edat mitjana. Les aljames eren un punt d'atenció especial de la casa reial. La defensa de les seues immunitats i dels privilegis concedits, i la intercessió generalment favorable en els conflictes que els poguessen afectar, era determinada directament per les rendes ordinàries i extraordinàries que en recollia la Corona. Conseqüentment, els documents conservats en els registres reials sobre Uixó, es refereixen majoritàriament a l'ordre fiscal, pecuniari i jurisdiccional. Però se'n poden extraure dades sobre els càrrecs de l'aljama, els oficials cristians, l'agricultura, l'urbanisme, la població, la religió, els gravàmens, la criminalitat, els aldarulls i la repressió, entre d'altres informacions de la vida mudèjar vallera i del règim senyorial tardomedieval valencià.El presente diplomatario tiene tres protagonistas: la aljama de Uixó, el infante Martín, segundogénito del rey Pedro el Ceremonioso, y la condesa de Luna, María, su esposa. Compila 297 documentos, datados entre 1372 y 1396, conservados actualmente en la serie de registros de la lugartenencia del rey Juan I del Archivo de la Corona de Aragón. Este corpus documental ofrece una visión sobre la vida de los sarracenos más multiforme y compleja del que se podría esperar para una comunidad agraria, aislada y discriminada en la baja edad media. Las aljamas eran un punto de atención especial de la casa real. La defensa de sus inmunidades y de los privilegios concedidos, y la intercesión generalmente favorable en los conflictos que les pudiesen afectar, era determinada directamente por las rentas ordinarias y extraordinarias que recogía la Corona. En consecuencia, los documentos conservados en los registros reales sobre Uixó, se refieren mayoritariamente a los aspectos fiscales, pecuniarios y jurisdiccionales. Pero se pueden extraer datos sobre los cargos de la aljama, los oficiales cristianos, la agricultura, el urbanismo, la población, la religión, los gravámenes, la criminalidad, los disturbios y la represión, entre otras informaciones de la vida mudéjar del valle y del régimen señorial tardomedieval valenciano.Aquesta col·lecció documental -297 documents conservats als registres de la Reial Cancelleria de l'Arxiu de la Corona d'Aragó- permet conèixer millor la història social i política de l'aljama dels sarraïns d'Uixó, a les darreries del segle XIV; ens ofereix una visió multiforme i complexa d'aspectes de la vida econòmica i social de les comunitats musulmanes residents al Regne de València sota el regim senyorial cristià posterior a la conquesta.Esta colección documental -297 documentos conservados en los registros de la Real Cancillería del Archivo de la Corona de Aragón- permite conocer mejor la historia social y política de la aljama de los sarracenos de Uixó, a finales del siglo XIV; nos ofrece una visión multiforme y compleja de aspectos de la vida económica y social de las comunidades musulmanas residentes en el Reino de Valencia bajo el régimen señorial cristiano posterior a la conquista.