Vint-i-cinc anys després del trasllat de la seva seu a la Casa Serra, el 1987, la Diputació de Barcelona es complau a presentar un volum acurat i minuciós que aborda la història i les qualitats artístiques d'aquest edifici tan representatiu de l'arquitectura modernista. Les vicissituds de la Casa Serra tenen un punt de mirall de l'atzarosa trajectòria de la societat catalana durant l'últim segle: no va arribar a complir la seva funció inicial d'allotjar l'acabalada família burgesa que n'era propietària, i amb el pas del temps va acollir una escola, i de manera provisional, un centre hospitalari. Després va córrer el risc de desaparèixer sota la piqueta del 'desarrollisme' franquista i devem a la mobilització popular i a diversos estaments professionals que no acabés enderrocada.