L’onze de setembre"A dos quarts de cinc de la matinada tots els canons i morters borbònics van disparar. Era el senyal per atacar. Els oficials borbònics, espasa en mà, pujaven per les graonades. Enmig d’una gran cridòria, una marea humana sortia de les trinxeres en direcció a la ciutat. De seguida van començar a sonar les campanes de totes les esglésies de Barcelona en senyal d’alerta. Començava el combat de l’Onze de Setembre."Les dones"Ja el dia 2 d’octubre de 1713, quan el coronel Amill va poder entrar a la ciutat amb més de 300 fusellers, entre els morts hi havien cinc dones. Anaven vestides amb roba d’home, amb les armes a les mans i amb una daga a la boca. A banda d’aquest testimoni tenim constància que moltes dones van morir durant els combats. Carregaven armes i portaven el menjar als soldats de primera línia. També inspeccionaven les muralles per alertar de les zones en perill. Les autoritats van assignar una paga a les que ho fessin voluntàriament, degut al risc que comportava."Lluís XIV i el cas dels catalans"Lluís XIV, amb greus problemes d’hisenda, desitjava arribar a un acord que obligués el seu net Felip a acceptar una pau negociada amb els catalans resistents. Felip V només comptava amb un exèrcit d’uns 50.000 efectius i depenia de l’ajuda francesa per sotmetre els catalans. Tot i així, l’obstinació del Borbó espanyol per doblegar militarment els catalans li va fer rebutjar tots els intents del seu avi."