En un somni, vaig veure una taula en què tots els elements encaixaven en el seu lloc. En despertar, vaig prendre nota de tot en un paper.» Amb aquestes paraules explicava Dmitri Ivànovitx Mendeléiev com va desenvolupar la taula peri.dica dels elements, una idea que sintetitzava en un simple full de paper bona part de la química del segle XIX. La primera versió de la taula va aparèixer en l'article «La relació entre les propietats dels elements i llur pes at.mic» (1869), publicat dues setmanes després del somni revelador. Per constatar la importància cabdal de la idea de Mendeléiev, només cal obrir un llibre de text de qualsevol especialitat de la química i mirar la contraportada, on probablement trobarem una taula peri.dica. El que va fer triomfar la taula de Mendeléiev davant d'altres intents similars d'ordenar els elements va ser, per., la seva fe cega en una llei peri.dica. Perquè els elements «encaixessin» al seu lloc en la taula, Mendeléiev va haver de corregir el pes at.mic de vint-i-vuit dels seixanta-tres elements coneguts en la seva època. Amb total arrogància sostenia que els altres científics estaven equivocats i que hi havia d'haver errors experimentals, perquè la llei peri.dica no es podia violar. La seva gosadia va arribar a l'extrem de deixar buides algunes posicions a la taula quan no es coneixia cap element amb el pes at.mic adient i predir les propietats d'aquests elements desconeguts. L'acceptació general de la taula començà, per., ben aviat, quan el 1875 es descobrí el primer dels elements que faltaven, el gal·li, que Mendeléiev havia anomenat ekaalumini en els seus treballs, i es va veure que les prediccions que havia fet sobre les propietats del nou element eren d'una precisió aclaparadora.