Jordi Guardans hi ha reeixit en la carrera que va començar l’any 1994, amb la publicació de Tant de bo que siguin les penúltimes penes (Premi Marià Manent 1993) i que, sense haver acabat, arriba fins a l’últim dels seus llibres, El missat-ger, imprès per primera vegada en aquesta compilació de la seva obra que prologuem (1994-2014) i que porta el títol de La presència del transparent. La suma d’aquests vuit po-emaris fan una obra heterogènia, no desigual quant als seus mèrits, i única. L’obra en el seu conjunt mira d’apropar-se a allò enyorat en l’àmbit de la realitat —¿l’amor, el sentit de filiació?— i a allò entrevist i desitjat en l’àmbit de l’eternitat —¿Déu, l’univers, la creació, l’estat angèlic?—: amor i “de-sig celeste i ben angèlic” es confondrien, doncs, en l’obra del poeta, des del primer dels seus llibres fins a l’últim. ( Del pròleg de Jordi Llovet).

Jordi Guardans (Barcelona, 1955). Poeta amb una llarga trajectòria. L'any 1981 guanya la medalla d'or del Reial Cer-cle Artístic de Barcelona en ocasió del seu centenari, amb l'obra de teatre La ciutat il·luminada. Entre els seus poema-ris destaquen Tsares, Tant de bo que siguin les penúltimes  penes, El Rèqueim blau, El Llibre de Dresden o Els Àngels i el perill. Nombrosos cantants han musicat els seus poemes.

INTERÈS COMERCIAL I EDITORIAL1. Edició conjunta dels vuit poemaris que tél'autor, alguns d'ells ja publicats i altres encara inèdits.2. La poesia de Jordi Guardans eleva un himne tràgic a mitges, a mitges esperançat, que ha de salvar-lo a ell de la desgràcia, i ha de salvar-nos igualment, i del mateix destí, a tots els seus lec-tors..