I cada imatge abstracta del món és tan impossible com el dibuix d’una tempesta. La poesia de Tomas Tranströmer naix d'una tensió constant entre la llum i la fosca, d’un conflicte entre forces contraposades: en la paraula, en la natura, en l’home. A través d’una poètica rica en imatges, molt a prop del surrealisme, sempre ix a la superfície un llamp inesperat que tot ho vivifica. La psicologia, la metafísica i la tradició literària són els altres eixos sobre els quals descansa la seua obra, una les més importants de la lírica contemporània