París, anys seixanta. La Thérèse ha crescut sense saber res de la seva mare, i fa temps que ningú l'anomena ja “Petita Joia”. La mare deu haver mort al Marroc, tal com li han dit. O potser és aquesta dona de l’abric groc a qui mira fixament dins del vagó del metro? Tot va començar temps enrere, el dia en què va obrir la capsa de galetes que havia heretat de la Suzanne, de la Sonia, o com de debò es digués la seva mare. La Thérèse, que ara té dinou anys, ha quedat atrapada en un vell engranatge de records d'infantesa incomplets i imprecisos. Òrfena de mare i, el que és pitjor, d’identitat, prova d’apaivagar el pànic i les filagarses de malsons que glacen el seu present, encetant una indagació sobre la misteriosa dona de l’abric groc.