Totes les narracions de La nit als armaris neixen a la primera història i es tornen a ajuntar a les últimes pàgines. Brollen dels llavis del Ton, un vell medicinaire de Cerbi, que les conta al seu estimat Adrià, l’escriptor barceloní i fill del poble, que escriu el llibre. La nit als armaris mostra un univers arrelat al món rural i teixit de modernitat. Els tres primers relats tenen gust de muntanya i parlen pallarès. La resta d’històries, sense deixar anar el fil de l’origen comú, exploren més enllà del paisatge aneuenc i estan contades en una llengua estàndard. Alguns personatges salten d’una història a una altra i estenen ponts entre les narracions. Durant l’acte literari també comptava, perquè a estones s’avorria. Ha fet unes becaines discretes i al final ha aplaudit amb entusiasme. De fet, la presentació del llibre li ha interessat molt més del que calculava. El conte de la velleta pallaresa que va al psicoanalista a Barcelona li ha fet molta patxoca, té ganes de llegir-lo sencer. L’àvia del país de les grans nevades, bordisca com la neu de Cerbi i amb el cervell en plena degeneració, també li ha semblat fantàstica. (Fragment de «Raviolis a la Toscana», a La nit als armaris)

Raquel Picolo va néixer a Cerbi, al cor del Pirineu, i viu a Vilassar de Mar. És professora d’escriptura creativa i conductora de clubs de lectura. Li agraden les muntanyes i contar estels, i badar de cara al mar. És llicenciada en ciències biològiques, doctora en ecologia terrestre i diplomada en guió audiovisual. Ha treballat d’investigadora i professora universitària i d’editora de publicacions científiques. Moltes de les seves narracions han estan publicades en diversos reculls amb altres autors. La nit als armaris és el seu primer llibre de ficció en solitari.