Cotxes, taxis i autobusos que van i venen embogits, motos fent ziga-zagues, vianants apressats que xoquen entre ells com si fossin robots mig avariats. La vida roda accelerada pels carrers de la ciutat. Per., de sobte, una nena i la seva bicicleta trasbalsen aquest ritme frenètic. Una nena que planta cara al trànsit i l'atura. Perquè els carrers són per a passejar i jugar; perquè els carrers pertanyen a tothom.