A finals de la dècada dels 60 i a començaments de la dels 70, es dedica a la pràctica de la poesia visual. Participa en diverses col·lectives i els seus poe­mes apareixen en catàlegs i revistes. El 1974 publica La nuu. Contes de l’horitzó, dues suites de poemes visuals. El 1981 mostra tota la seva obra poètica visual a la Fundació Miró. A partir de la dècada dels 80, ja plenament dedicat a la poesia discursiva, ha publicat Sis poemes (1981), L’Ab­sent (1989), Lliçó de tenebres (1996), Dies de nit (1999), Un moviment quiet (2004), Llibre de les al­·lusions (2004), El contorn de l’ombra, VIII Premi Parc Taulí (2006), En nom de la paraula (2009), La mort i la paraula, Premi Carles Riba 2009 (2010), La runa de la veu (2013), L’Oració Total, Premi Serra d’Or de la Crítica 2014 (2013), Cap nom del món (2015), Elegia de l’origen (2017) i El rastre d’uns escrits, Premi Octubre de poesia Vicent Andrés Estellés 2017 (2018). El 2006 va publicar el llibre de proses Com els colors a la nit. En el gènere assagístic ha publicat La figuració del(s) sentit(s) (2011) i Memòria de la inquietud (2017), dos volums d’aforismes i reflexions breus sobre societat, llengua i creació. El 2015 es va publicar al Brasil una antologia de poemes seus, Instante após o tempo. A més a més, té publicats textos en espanyol, francès, hongarès i anglès.

«L’obra poètica de Camps és una protesta vehement, raonada i profundament sentida davant del món actual i la visió de l’ésser, la vida i la condició humana que se’n deriva. Camps es posiciona contra la indulgència i a favor de l’exigència. Pel nostre poeta, hem d’esforçar-nos a entendre millor el món, la realitat, l’ésser, la vida i la condició humana, sense cap mena d’autocomplaença, maquillatge, subterfugi o fugida d’estudi». (Del pròleg de D. Sam Abrams).