Barcelona, 1905. Ramon Casas, el pintor més sol·licitat del país, coneix la Júlia, una jove venedora de loteria de la plaça de Catalunya. Tot i que pertanyen a mons oposats, l'artista se sent fascinat per la bellesa i el caràcter de la Júlia des del primer moment. Ella és una noia humil que no es resigna a interpretar el paper que la societat vol imposar-li; ell, home d'èxit i membre de la burgesia barcelonina, se sent atrapat per la vida. Aquesta és la commovedora història de dues persones que van decidir viure el seu amor en llibertat, enfrontant-se a les respectives famílies durant una època de rígides convencions socials.

«Com et dius, noia?». El seu coll, llis i blanc, en contrast amb la negror dels cabells. «Júlia. Júlia Peraire». I ell va obrir les aletes del nas i un cop de vent li va portar les olors de la Júlia; olor de sabó d’adrogueria, olor de pa cuit i del cafè de l’esmorzar, olor de la pedra calenta del marbre de la cuina, olor de lavandes i nards, olor del paper d’estrassa dels bitllets, olor del midó del seu vestit, olor de fusta dels seus cabells. «Jo me dic Ramon». I ella va riure tot tirant el cap enrere: «Ja ho sé. Tothom el coneix a Barcelona. És el pintor». «Aquesta noia ha de ser la meva nova model. Serà la meva model», va pensar ell. Es van acomiadar somrient, i ella es va posar al darrere de la taula, perquè de cop hi havia cua. Però l’endemà ell hi va tornar. I l’altre.

Roger Bastida (L'Hospitalet de Llobregat, 1990) és llicenciat en Història de l’Art i té un màster en Gestió del Patrimoni Cultural i un màster en Formació del Professorat. Ha treballat com a educador i guia en diversos museus i centres culturals de Barcelona. Ha fet de comissari en una exposició sobre patrimoni noucentista per al Museu de l'Hospitalet i també ha estat professor d'Història de l'Art a l'Ateneu de la mateixa ciutat. Darrerament ha estat l'assessor històric de la tv movie de TVE La princesa Paca. Especialista en Modernisme i Noucentisme, La mirada de la sargantana és la seva primera novel·la.