Cal assenyalar la rellevància la dimensió musical de la poesia de Teresa Colom, el fet que ella mateixa és una recitadora molt efectiva i que els seus poemes, o la majoria, estan pensats per ser dits en públic. És també rellevant, per tant, el valor de partitura que la poeta atorga als seus textos, i en el cas d'aquest llibre l'opció de presentar-los molt oberts, sense puntuació (ni majúscules) i supeditada a la respiració la cadència, de manera que l'absència d'acotacions prosòdiques no és una preexistència formal autoimposada sinó la conseqüència lògica de la retòrica del discurs ùentia non sunt multiplicandaù, i de la llibertat, en part enganyosa, potser enverinada, que la poeta atorga al lector.