En Pigat era un llop vell i cansat, i estava molt afamat... Quan en Pigat tenia gana, treia la maleta de sota el llit i sortia al bosc a buscar menjar. A la maleta hi duia el que li feia falta: ous per endolcir la veu, farina per enfarinar-se una pota, una disfressa d'àvia... Però va arribar un dia en què res d'això no li va servir per caçar i sort en va tenir de l'ajuda dels seus cosins. I aleshores en Pigat es va adonar que ser un llop solitari ja no era una bona opció, sinó que era molt millor tenir companyia.