Aquest manual és un estudi de la morfosintaxi catalana a un nivell superior, amb noves aportacions respecte de les dues edicions de l'obra anterior de Gabriel Seguí, la Iniciació a la morfosintaxi catalana. Com en aquesta, s'hi fa una referència especial a les formes del dialecte de Mallorca, a les seves característiques essencials i als elements diferenciadors comparats amb els altres dialectes catalans i s'hi destrien les formes normatives segons la legítima tradició illenca. Per tant, se situa en la línia d'Antoni M. Alcover, de Francesc de B. Moll i dels lingüistes mallorquins que han defensat d'una manera crítica les variants pròpies de les illes Balears sense trencar la unitat lingüística; per això el títol deixa molt clar que la llengua pròpia de les Balears és el català. Seguí hi estudia la normativa actual, seguint la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, tenint en compte els punts conflictius de les normes que encara resten per aclarir, amb notes de gramàtica històrica i de dialectologia, i avaluant les solucions dels distints especialistes. L'extensa bibliografia permet aprofundir en les qüestions tractades i el vocabulari lingüístico-gramatical ajuda a assimilar-ne els continguts.