Un home no identificat assassina a trets l'alcalde d'una petita població valenciana. El comandant jutge Broco ordena detenir uns sospitosos que tenen poc a veure amb aquest afer. La crònica d'aquest atemp-tat, ocorregut l'any 1946 i atribuït oficial-ment a una conspiració comunista, tracta d'esclarir per què van ser condemnades persones innocents. La guerra de quatre és la reconstrucció fidel i gairebé periodística -a partir de la documentació disponible i del testimoni dels supervivents- d'aquest fet i d'uns altres protagonitzats per un grup urbà de resistència armada que, situat als voltants de València, finançava amb atracaments les activitats de l'oposició clandestina. Aquest grup reduït de maquis, encoratjat amb la victòria aliada a Europa, va provocar la ira de les autoritats de l'època. El resultat és una crònica de la resistència que es llig com una no-velúla. Una crònica doblement parcial: per incompleta i perquè l'autor no vol dissimular l'afecte pels vençuts.