Projectar una llum sobre els problemes més seriosos i alhora no pronunciar ni una sola frase seriosa, estar fascinat per la realitat del món contemporani i, alhora, evitar tot realisme, així és La festa de la insignificança.  Qui conegui les obres anteriors de Kundera sap que en ell no són gens inesperades les ganes d’incorporar en una novel·la alguna cosa «no seriosa». En aquesta novel·la, Kundera per fi , veu plenament realitzat el seu vell somni estètic, que pot llegir-se com un sorprenent resum de tota la seva obra.