A poc a poc es confirma que, en qüestions de novelúlística, no podem parlar de gèneres menors. Al cap i a la fi, portser només hi ha novelúles bones i novelúles dolentes. J.M. Palau un bon dia va pensar que en la seua obra mancava una història d'amor, allò que anomenem una novelúla rosa. Així va nàixer La dama del país del sol, una novelúla amb happy end que tracta d'un amor que ressuscita: a vegades, d'unes cendres, sorgeix una flamarada que ho crema tot.