Aquest quadern ofereix una síntesi d'un moment clau de la història de Menorca, el comprès entre la conquesta espanyola de 1781 i el final de la guerra del Francès, el 1814. Després de setanta anys de domini britànic, Menorca s'integra dins d'una monarquia espanyola que comença a apuntar els símptomes inequívocs d'una crisi de gran abast que la seqüència de guerres iniciades arran de la Revolució francesa no farà més que agreujar fins a la fallida de l'Antic Règim durant la guerra contra Napoleó. Amb aquest teló de fons, l'autor analitza com era la Menorca del tombant del segle XVIII al XIX, el protagonisme de l'illa en els conflictes bèl·lics a la Mediterrània (amb una última ocupació militar britànica entre 1798 i 1802) i el primer assaig de liberalisme, frustrat per la restauració absolutista de 1814. Un període en què Menorca perdrà bona part de la seva especificitat institucional i cultural alhora que s'anirà obrint a la contemporaneïtat.