Referir-se a la història dels terrassencs del segle XX vol dir tenir molt present el fet immigratori. Perquè no es pot entendre com s'ha conformat la ciutt de Terrassa sense tenir en compte la participació de molta gent de tot arreu que han contribuït a vivificar-la. Josep Lluís Lacueva fa una mirada endarrere i s'aproxima als condicionaments econòmics i socials que van facilitar el creixement demogràfic de la ciutat. Un estudi modest però significatiu que pretén recordar com la diversitat, amb totes les incomprensions incloses, ha estat una font d'enriquiment col·lectiu. Aquesta història optimista no exclou el reconeixement d'un llarg recorregut ple d'esforços, de moltes fatigues i energies esmerçades per fer front a les adversitats. L'autor posa l'accent en la forta atracció del lloc de destinació, però no deixa al marge que en el fet immigratori va concórrer tant el desig de voler fugir del control social i polític del règim franquista com d'allunyar-se d'unes pèssimes condicions de vida. Lacueva ha utilitzat documents d'arxiu, memòries i testimonis, amb un deliberat interès per articular les fonts orals i plantejant la necessitat de reconstruir el record de la immigració a partir de les experiències viscudes.